Antoni Botey i Badia

Add links
From Viquipèdia
Infotaula de personaAntoni Botey i Badia
Biografia
Naixement15 març 1896 Modifica el valor a Wikidata
Badalona (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 gener 1939 Modifica el valor a Wikidata (42 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatori Municipal de Música de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor Modifica el valor a Wikidata
GènereSardana Modifica el valor a Wikidata
Família
PareLeopold Botey i Vila Modifica el valor a Wikidata

Antoni Botey i Badia[1] (Badalona, 15 de març de 1894 ‑ Barcelona, 15 de gener de 1939)[2][3][Nota 1] va ser un compositor de música clàssica i sardanes, conegut especialment per la seva obra L'ametller.[4]

Biografia[edit]

Va néixer a Badalona el 15 de març de 1894, al carrer del Canonge Baranera, 22, aleshores anomenat carrer d'en Lluch. Va ser fill de Leopold Botey i Vila, jurisconsult, músic i compositor de sardanes i sarsueles, i d'Eulàlia Badia i Planas, tots dos naturals de la mateixa localitat.[2][5]

Des de la infància va demostrar excel·lents aptituds per la música. Va començar a instruir-se amb el seu pare i ben aviat va començar els estudis a l'Escola Municipal de Música de Barcelona. Els seus mestres van ser Frederic Alfonso en solfeig i teoria, Manuel Viscasillas en violí, i, finalment, Enric Morera en harmonia, contrapunt i composició.[5] Sempre va destacar com a alumne i va obtenir el Premi Maria Barrientos, i amb aquest una beca d'estudis musicals al Conservatori Reial de Brussel·les, tanmateix, l'esclat de la Primera Guerra Mundial va impedir el viatge.[2]

Va intervenir com a concertista de violí a les principals ciutats catalanes. Al 1916 dedicà un concert als socis del Círcol Catòlic de Badalona, en el qual fou acompanyat al piano per Ferran Escofet, concertista badaloní, així com llicenciat en Medicina i Cirurgia. El 1918, l'Escola Municipal de Música de Barcelona, organitzà un recital a la Sala Mozart, on presentà dues de les seves composicions, sent una d'elles el Trio en la per a violí. En aquest context, cal destacar que els setmanaris locals del moment, així com també la premsa barcelonina, foren prou explícits en mostrar l'elogi del seu art com a concertista.[cal citació]

A finals de 1920 es reuní al local Gent Nova amb Jaume Costa, Salvador Valls, Joan Aymerich i Ramon Salsas, tots badalonins, amb l'empresa de fundar una institució que defensés el cultiu del cant, la qual derivà, l'any 1921, en la constitució oficial de l'Orfeó badaloní, del qual Botey va ser primer director artístic. En addició, creà conjuntament amb alguns amics de Badalona, un quartet de corda que fou inaugurat el 28 d’abril del 1921, al teatre Victoria.[5]

Va obtenir diversos premis al llarg de la seva vida, un d'ells a la Festa de la Música Catalana de 1920.[2] Botey va compondre més de seixanta sardanes des de la seva adolescència i han tingut una notable difusió. També va fer harmonitzacions de cançons populars per a cor mixt.

Els darrers anys de la seva vida va ser víctima d'una malaltia mental irreversible, manifestada una crisi que va alarmar tant la família que van decidir internar-lo a una clínica mental. Posteriorment, va ser traslladat a la casa d'estiueig que tenien a Òrrius, on una persona en tenia cura nit i dia. En acabar la Guerra Civil, Botey es trobava ingressat a la Clínica Nova Betlem de Barcelona, on va morir el 15 de gener de 1939, a un mes escàs de fer els 43 anys. El seu germà Artur –que estava amagat– el va poder veure una mica abans de morir, i només el seu cosí, Francesc Soler i Badia, va poder assistir al seu enterrament el dia 17 de gener, en un nínxol del cementiri del Poblenou.[2][5]

Obra[edit]

Malgrat morir molt jove, va deixar testimoniatge de la seva condició de compositor prolífic. Compongué nombroses sardanes per a cobla, i versionà part de la seva producció musical per a gran orquestra i per a piano. Entre les sardanes, destacaren L'ametller, L'abella, Saltironant, Plou i fa sol i La sardana de Ripoll.[6]

Compongué la seva primera sardana Quan el pare no té pa amb catorze anys (1908) a Òrrius,[2] població del Maresme on estiuejava i, molt probablement, es basà en la melodia de la cançó popular homònima, atesa la gran predilecció que sentia per les cançons tradicionals.[cal citació] La darrera sardana que compongué fou Tardor, l'any 1925.[2]

A l'edat de quinze anys (1909), confeccionà una nova sardana anomenada Vora el mar, la qual dedicà als seus progenitors. A la seva producció musical queda reflectit de forma ben palesa l'estil heretat del seu admirat mestre Morera, el qual no eclipsa però la seva pròpia personalitat musical.[cal citació] D'altra banda, sota el consell d'un familiar seu, Joan de Déu Soler i Badia, començà a escriure una obra dedicada a les quatre estacions de l'any en forma de sardana. Malauradament, quan només li faltava per escriure L'estiu, va caure malalt i l'obra en qüestió quedà incompleta.[cal citació]

En addició, confeccionà concerts per a piano i violí i violoncel, així com sonates, cançons per a cant i piano, el poema simfònic Venus i Adonis i arranjaments de tota mena. També va reciclar melodies populars i tonades catalanes transformant-les en música coral per a veus mixtes.[7]

Llistat de composicions[edit]

Música simfònica

  • Cant patriòtic, per a baríton i orquestra
  • Venus i Adonis, poema simfònic
  • Esplai, per a piano i orquestra. L'obra fou donada a conèixer per l'Associació Intima de Concerts, sota la direcció del mestre Ainaud.[6]

Música de cambra

  • Sonata per a violoncel i piano
  • Trio per a violí, violoncel i piano

Sardanes

  • A en Clavé
  • Caterineta
  • En Carlets
  • L'abella
  • Sar
  • L'ametller
  • L'enamorada
  • La sardana de Ripoll
  • Matinada
  • Plou i fa sol
  • Primavera

Música religiosa

Melodies per a cant i piano

Llegat[edit]

Deu anys després de la seva mort, l'Ajuntament de Badalona acordà, en la sessió plenària de 30 de novembre de 1949, dedicar-li un carrer a la ciutat, al barri de Sant Crist de Can Cabanyes,[8] sense cap mena de reconeixement o acte solemne.[9] Amb tot, durant les dècades de 1960 i 1970 fou objecte de diversos homenatges a la ciutat,[8] sent-ne exemple la col·locació d'una làpida commemorativa en el carrer que duu el seu nom el 1976 per part de l'Associació de Veïns de Sant Crist.[5] Quaranta anys després, l'associació de veïns, en col·laboració amb l'Orfeó Badaloní, novament organitzà un homenatge a Botey amb una lectura de la història del mestre i un concert de l'orfeó a la parròquia de la Mare de Déu de Montserrat.[10]

A banda del carrer que duu el seu nom, la ciutat va batejar també amb el seu nom una escola al barri de Sant Mori de Llefià el 1976. L'any 1994 amb motiu del centenari del seu naixement, s'incorporà una placa a la casa on va néixer, ubicada al carrer del Canonge Baranera, 22.[9][11]

Notes[edit]

  1. ↑ Les fonts divergeixen en les dates de naixement i de mort d'Antoni Botey. Lleonart afirma que el naixement, segons les dades del Registre Civil de Badalona va ser el 15 de març de 1896. Pel que fa a la mort, segons les dades de l'Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, la defunció va ser registrada a Barcelona el dia 16 de gener de 1939, pel que podia haver succeït el mateix dia o l'anterior. El més probable és que la mort fos el 15 de gener, tal com diu el 1989 Miquel Lleonart en el seu article, malgrat que anys més tard, el 2002 afirmà en un nou article que era el 16 de gener, tot i que aquest era un recull del que havia escrit feia anys. D'altra banda, l'Orfeó Badaloní, basant-se en els escrits de Lleonart, va commemorar la mort de Botey el 2019 indicant la data de 15 de gener, pel que probablement la data de l'article de Lleonart el 2002 fos errònia.

Referències[edit]

  1. ↑ «Antoni Botey i Badia». Gran Enciclopèdia Catalana. enciclopedia.cat. [Consulta: 6 gener 2022].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Lleonart Casadevall, Miquel «El 50è aniversari de la mort del mestre Antoni Botey». Revista de Badalona, núm. 3012, 19 i 22 desembre 1989, pàg. 45-48.
  3. ↑ «Orígens, Antoni Botey i Badia». Orfeó Badaloní, 17-01-2019. [Consulta: 18 juny 2022].
  4. ↑ Jaume Nonell i Lluís Subirana: Compàs. 1987, Caixa de Barcelona.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Boada Silvestre, Eduard; Lleonart Casadevall, Miquel «Tres compositors badalonins: Antoni Botey i Badia, Joaquim Riera i Massanas i Ramon Salsas i Blanch». Carrer dels Arbres, 3a època, núm. 13, 2002, pàg. 65-68.
  6. ↑ 6,0 6,1 Molas, I. DML, La sardana, lo fet musical, II, 1970. 
  7. ↑ Sobrino, Ramón. «Botey Badía (Antonio)». A: Diccionario biográfico y bibliográfico de escritores y artistas catalanes del siglo XIX. Barcelona.
  8. ↑ 8,0 8,1 Abras, Margarida; Carreras, Montserrat; M. Dolors; Nieto. Tots els carrers de Badalona. Badalona: Museu de Badalona, 2003, p. 72-73. 
  9. ↑ 9,0 9,1 Boada, 2002, p. 67.
  10. ↑ Santiago, Toni «Sant Crist de Can Cabanyes ret homenatge al compositor badaloní Antoni Botey». Diari de Badalona, 21-02-2018. Arxivat de l'original el 2017-05-02 [Consulta: 21 febrer 2018]. Arxivat 2017-05-02 a Wayback Machine.
  11. ↑ «Escola Antoni Botey». xtec. Arxivat de l'original el 8 d’octubre 2017. [Consulta: 21 febrer 2018].

Bibliografia[edit]

  • Carles Riera, Josep Maria Serracant, Josep Ventura Diccionari d'autors de sardanes i de música per a cobla Girona: SOM, 2002

Enllaços externs[edit]

Retrieved from "https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Antoni_Botey_i_Badia&oldid=33191230"